Josep Piera A Jerusalem Edicions 62, Barcelona, 2005
Ens trobem davant d’un llibre que fa servir la ficció, l’escriptura d’assaig, la nota crítica, l’escriptura de diari, la crònica d’una estada en un hospital (des d’on assisteix als esdeveniments que varen ocórrer l’onze de setembre (11-S) i els posteriors). L’autor hi combina el relat i el reportatge, l’erudició i el lirisme amb una voluntat d’acostament sintètic i integralista.
Aquesta és la síntesi que vaig trobar en alguna pàgina web sobre aquest llibre: el vaig aconseguir en la meva biblioteca pública i me l'he llegit. M'ha decepcionat una mica, perquè esperava una visió més generosa de Jerusalem; creia que seria un llibre de viatges centrat en el paisatge humà i monumental de Jerusalem i Israel, i no, o molt poc. Només una tercera part del llibre en parla. A la primera part tracta de la preparació del viatge, de què l'ha motivat, de les coneixences que fa que l'incitaran a anar-hi o que el marquen -la noia que amb qui està a punt de lligar i que espera un fill, que decideix no avortar i que el recordarà perquè en aquests moments difícils l'ha escoltada-... A la segona, ja ha arribat a Jerusalem, però ens n'explica tan poc de la ciutat i la gent! Només una anècdota ens quedarà a la memòria: la de la dona humil que amb el seu mocador neteja una pedra sagrada. I a la tercera, els fets de l'onze de setembre de 2001 el porten a oblidar-se d'explicar-nos Jerusalem i a fer un dietari sobre les conseqüències d'aquests fets...
Si m'he de quedar amb alguna cosa del llibre és haver-me assabentat que la presa d'Assuan (la resclosa alta d'Assuan està a uns sis kilòmetres al sud de la vella. La seva construcció es va decidir el 1958. Vers el1967 estava casi acabada i l'aigua començava a cobrir els terrenys a ambdós costats del riu enterrant molt monuments i no fent més mal perquè la campanya internacional pel salvament dels monuments de Núbiapiràmide de Kheops. La resclosa té 4 km de llarg, 1 km d'ample a la base i 125 m d'altura, i produeix tota l'energia del país. L'àrea egípcia cultivada es va incrementar un 30%. Va ser un èxit i 70 equips internacionals van treballar contra rellotge fent centenars d'excavacions i rescatant milers d'objectes. La resclosa fou en aquell temps una gran obra d'enginyeria; té 18 vegades més material que el que es va emprar http://ca.wikipedia.org/wiki/Resclosa_d%27Assuan) té uns efectes catastròfics en l'ecologia i en la vida d'Egipte.
En aquesta web http://marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/marmor/index.htm hi podeu llegir un article de Piera publicat a l'Avui on explica aquesta catàstrofe. En el llibre, s'hi diu pràcticament el mateix.
Xipre, aquest estiu passat. Estàvem visitant una antiga vila romana situada en un promontori vora mar, quan algú, atent a les informacions històriques i arqueològiques, davant el mosaic d'un peix preciós, i embadalit davant la lluminosa blavor transparent de la mar propera, va demanar en veu alta: "Es bona la pesca en aquesta zona?" Esperava un tòpic com a resposta, una topicada d'aquestes simpàtiques, somrients i afalagadores per al turista, que exalten les saboroses bonances de la gastronomia local. Però no. La resposta de la guia va ser tan clara com contundent: "A Xipre, senyor, des que entrà en funcionament la resclosa d'Assuan, el peix ha anat desapareixent a poc a poc. Diuen que no hi arriba el plàncton que el Nil abocava a la mar; per això la mar ara és tan blava; abans tirava més a verda. La Mediterrània està morint en aquesta costa .
També explica com El Caire ha crescut per l'arribada contínua de pagesos que ja no aprofiten els llims tradicionalment aportats pel Nil, que ara resten aturats a la presa d'Assuan, i com el desert guanya paradoxalment metres, perquè la presa, que serveix per fer electricitat i regar, ho provoca.
